Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Taller de escriptura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Taller de escriptura. Mostrar tots els missatges

dimarts, 29 de novembre del 2016

la bestia

Rendered Image


Es una  mezcla entre cabeza de serpiente , ojos
de águila , alas de dragón , cuerpo de tigre , patas de caballo , brazos de hombre , cuerno de unicornio y arco con flechas .



vamos a la historia ya :

Era un sueño, como los de siempre que estas por ahí . . .  y de repente chafo una trampilla y se pone todo de color blanco .

Tras esperar un buen rato , me moví un poco , perdón olvidé mencionar que estaba paralizado, y me liberé del veneno, pero entonces detrás de una torre apareció la bestia .

Volando me fui lejos de allí y . . .

continuará ...


Fin

hecho por Andreu P.

divendres, 18 de novembre del 2016

TALLER D'ESCRIPTURA

CAVABOUPUMA
Aquest monstre horroros i perillós anomenat Cavaboupuma,  cos de cavall, rostre de bou i corría tant com un puma.Un día el Cavaboupuma va anar al bosc de Orimanitón i va veure una carta que posava: -“Al final del bosc allá on tot és fosc i lleig hi ha un laberint, a l’atravesar el laberint voràs una estàtua, que si nomenes el seu nom més de 3 vegades es comvertirá en home i tindreu que lluitar.-Si tu guanyes la lluita el monstre anomenat Petrifique tornara a ser una estàtua però… si tu perds la lluita, seràs tu el que et convèrtiràs en pedra.El Cavaboupuma va marxar al laberint però… tot no era tant con ell .Quant va entrar al  va vore una serp molt molt gran que  ms de 5 metres de llarg la serp volia hipnotizar-lo pero no va poder hipnotizar-lo del tot, així que el Cavaboupuma va seguir amb el seu viatge i… ja va atravesar tot el laberint aixi que no va nomenar 3 vegades el nom del monstre, pero… va apareixer un cavaller en intenció de matar al Cavaboupuma, ja que el Cavaboupuma va menjar-se a la mare del cavaller.Van lluitar el Cavaboupuma va estar apunt de menjar-se al cavaller pero desobte el cavaller va surtir d’un von de la boca del Cavaboupuma, li va clavar la espasa al coll i, finalment el Cavaboupuma va morir, gracies al cavaller anomenat Atreyu.Tots al poble van tornar a ser feliços i mai mès van tornar a tindre por de un monstre.


                    FI

FERES PERILLOSES(cabarbtig)


Aquesta fera perillosa era una barreja d’ arbre, cavall i tigre.
Era molt perillós perquè tenia tota la rapidesa del tigre, les branques de l’arbre que les gastava d’espassa i també tirava resina molt forta de les branques i la part del cavall la gastava per a guitar, també tenia ales.El cos era el tronc de l’arbre, les mans les branques de l’arbre, les cames del cavall i la cara del tigre.Fou enviat per a matar a la gent malvada, encara que matava a tot el que veia pel carrer, pel cel i pel mar. Vivia en una muntanya molt alta.  I cada dia anava a un lloc diferent, un dia anava a un poble, un altre dia anava a la mar, i un altre dia anava a veure que hi havia pel cel.I una vegada allí anava a veure que hi havia per aquells llocs.
Un dia una deessa l’havia derrotat amb una bèstia anomenada Barbara que tenia cos d’elefant, cara de pésol i nas de bruixa. Tot el mon li tenia molta por perquè te  tirava purpurina i et cegava , després agafava i te tirava una especie de moc que  te matava,  després agafava i amb els ulls te tirava un làser i et desfeia .
Aquell dia començaren a lluitar i pareixia que anava a guanyar Cabarbtig peroooo, no!!!!!
A la fi va remuntar Barbara amb aquell moc.
I mai més va saber ningú res de Cabarbtig.

La sergribou:


Monstre amb rostre d’home, cos de serp, ales de grifó, i potes i cara de bou. Fou enviat per Afrodita cap a Hermes, amb intenció de matar-lo. La Segribou tenia el poder de fer-se invisible, així  era com devorava a tots els que s’acostaven a ella. Aquesta criatura vivia en una cova prop  d’aquell Poble, la Sergribou va ser un dels monstres més perillosos.
No obstant  la història no acaba así, un dia la deessa Hera va treure un monstre que va crear feia uns quants anys. Aquell monstre tenia el rostre de dona, també ales i un cos extrany de lleó, la seua melena era del color del sol, i com no, aquella bèstia es deia la bèstia brillant.
El poder d’aquell animal era enllumbrant a la gent amb el reflex del Sol amb els seus ulls. Així que ara ja aquella bèstia gran, bonica i també enllumbrant va anar a la cova de la Sergribou i va acabar amb aquell monstre també gran. Peró amarg com la llima amb aquelles ales i cos que qui sap on  ha arribat a parar.

dimecres, 1 de febrer del 2012

Taller de escritura

Bueno, seguimos avanzando en las comunidades de aprendizaje. Esta tarde hemos disfrutado en el taller de escritura de la compañía de Pilar que ha trabajado intensamente ayudándonos a redactar el escrito.

Gracias Pilar por la ayuda... te esperamos otro día.